De les ombres més fosques a la llum

De les ombres més fosques a la llum,

de la caverna més profunda a la superfície,

de la cova més negre al soterrani més fosc,

és així, com sentia el meu viatge incert,

allò que altres potser en diuen realitat.

Aquest descobriment de tota la gama de grisos i negres,

aquest viatjar per mons tan profundament obscurs,

aquest – a voltes- caminar sense saber on vas i perquè

m’ha fet sentir, notar, palpar,...

el gran valor de la companyia que m’ha permès...

Tornar a gaudir dels verds, marrons, blancs, grisos,

que ofereix la natura... o sigui el nostre espill,

o sigui la nostra vida i tronar a trobar-li sentit i goig,

aquesta energia que m’ha fet ressorgir de les mes cavernes anímiques

jo avui li poso nom: AMISTAT.