dilluns, 6 de febrer del 2017

El llit




Temps a que el llit m’ha semblat un dels millors invents de la humanitat. Quin nen no ha saltat sobre el llit com si estigues en el millor circ del món, sota l’esglai de la mare mentre veia el nen per terra o el somier destrossat, i baix la seva decepció no succeïa ni una cosa ni una altre. Quin adult no ha acumulat en el llit bona quantitat de somnis, que sovint eren la projecció de les seves quimeres no realitzades? Quin nen no ha cridat a la seva àvia perquè li expliqués un conte per adormir-se? Qui no ha flirtejat, ni que sigui mentalment, en aquell joc sexual que mai s’ha atrevit a dur a terme?...

És casual que els psicoanalistes situïn als pacients tombats en un llit, ni que sigui amb forma de baiard d’hospital, tot sovint amb la capçalera una mica alçada?... El llit és una de les eines millors per a poder-nos conèixer. Aiiii si els llits parlessin... ni que fos de les engrunes de pa que allà han quedat després d’un esmorzar...

Tots tenim el nostre llit de secrets, tots sovint allà hem   embolcallat les nostres intimitats més íntimes. Aiiii si els llits parlessin... El meu llit em porta a abraçar amb alegria els follets del bosc que en ell fan saltirons, follets plens d’alegries és clar! El meu llit em porta a mirar amb tendresa per la finestra  els freds despertars de l’hivern o la joia de la tardor veient volar fulles. El meu jas té el somni de que a ple estiu a sota d’ell pugui haver-hi una banyera d’aigua freda que auto alimenti un matalàs d’aigua de forma automàtica.


El meu llit a voltes es fa gran i li costa molt tornar a ésser un poc més petit, per a tornar-lo a les dimensions desitjades dóna molta feina. Demana molts i molts sacrificis, esforços mentals i esforços físics, que en alguna ocasió han portat fins i tot a l’auto control o auto repressió. Clar, el meu llit no és estàndard i és personal e intransferible. Evidentment, no hi ha el més mínim dubte... que estic parlant dels meus michelins, la meva intransferible panxa que és aquell llit que quan caic a terra  fa de matalàs perquè no em trenqui res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada