Les habitacions estaven amb les persianes baixades
des de el final de
la tarda.
Al capvespre l’estufa em feia companyia
tenia el cos calent però el cor gelat.
Vaig dormir amb el cos calent
escoltant la ràdio fins el darrer instant.
En apagar-la la deixo sota el coixí perquè no caigui a
terra
en despertar-me les finestres tenien els vidres molls de
la humitat.
Esmorzo amb el cap ple de preguntes
necessito trobar respostes.
Mentre esmorzo veig que el sol va despuntant i els ocells
van cantant
I jo començo a fer tasques concretes per coses
immediates.
Cal que els arbres em permetin veure el bosc
cal que a no tardar doni respostes a les preguntes de
l’esmorzar.
I a més és necessari fer-ho amb un somriure
trobar respostes és
sempre una alegria a més d’una necessitat.
Ara, mentre sento cantar els ocells, recordo aquella
velleta
que un matí pujant pel carrer major caminava a poc a poc i amb un somriure a la
cara.
Aquella entranyable senyora que no sap fins a quin punt
s’havia ensenyorit del meu cor
i que em va omplir
el cos d’alegria provocant-me un somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada