I
Semblava que no hi era
però moltes matinades apareixia
i a voltes esdevenia molt densa.
Era com si del cel et caigués un gran roc,
però no es veia,
i a voltes esdevenia molt reconcentrada.
Pesava, era molt femenina,
quan volia desapareixia i
deixava el camp net, amb perfecte visió.
Ara hi era, ara no hi era,
quan feia acte de presència
era humida i molt pesada.
Quan sorgia donava un aire
sumptuós i intrigant a la muntanya,
podies intuir-hi qualsevol ésser malèvol.
Fàcil d’imaginar-la
voltant castells inexistents
defensats per a guerrers amb llances.
II
Pesa com el formigó,
és volàtil com
l’aire,
provoca accidents.
Pesa tant que a la muntanya
no et deixa veure
el penya-segat,
provoca molta angúnia i ansietat.
Pesa tant que provoca negror,
cobreix prats, t’embolcalla
i et fa desaparèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada