Tinc la pedra a mans,
cada nit la deixo caure en el profund mar de la meva són
i en aquest estadi de somnolència ella viatja.
L’endemà al despertar-me
em capbusso en aquest mar de realitat
i nedant fins el fons del mar la recullo.
Me la guardo, surto a la superfície,
emprenc el vol del nou jorn
viatjant amb la meva pedra màgica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada