Lliscava l'aigua

Lliscava l’aigua pel seu cos,

igual que els rius l’aigua ascendia fins al cim

cercant superar aquell mugró

 i baixava per la faldilla d’aquella muntanya corporal.

Els seus llavis recollien aquell bosc de sensualitat

sense a penes tocar-la, i cercaven sentir els seus brams sexuals

igual que gaudeix quan sent de vell matí cantar els ocells

quan rodejava la seva cova aturant-se sempre a un mil·límetre.

Les seves mans, untades de suc de maduixa,

apareixien i desapareixien creant un univers d’olors excitants

fins que decidien obrir amb els seus dits aquella cova

per penetrar-la amb el seu sexe dur.

La follia de brams

que brollava d’aquells cossos rebolcats sobre les rajoles

que en aquell moment no tenia fi

era el cant més brutal mai escoltat.