Dia solejat, cel net de núvols
aparentment atmosfera
nítida
però el pes sobre les
meves espatlles
és el d’una roca de moltes
tones
que no es veu però hi és.
Quin és aquest dolor?
d’on ve?
què o qui està oprimint la
meua espatlla?
qui s’atribueix el dret de
decidir com he de caminar?
a qui molesta que camini
per allà on desitgi?
El poder que no té raó té
una cara falsa
és un ninot al que fan
donar la cara
com un titella de guinyol
del guinyol de la vida
d’on volen treure’ns la
capacitat de riure i ser dignes.
Però aquest poder de
darrera les bambolines
esdevindrà a la fi un tarró de sucre fos si no té memòria i
recorda
el que Sèneca va dir a dir a
Neró:
“el meu poder radica en la
teva por
si tu no tens por jo ja no
tinc por
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada