A TRAVÉS DE LES FINESTRES
A
través de les finestretes es veuen passar els prats verds a gran velocitat
i
alhora sento respirar al viatger del costat, que dorm profundament,
gairebé
ronca. És francament empipador aquell soroll.
A
través de les finestretes es reben els raigs de sol, que de tant potents
molesten
i
alhora sento que per l’altaveu del vagó sona una peça de música clàssica,
que
té un efecte de gran calma, deixant el personal del vagó molt relaxat.
A
través de les finestretes es veuen onejar les branques dels arbres
i
alhora sento per l’altaveu l’anunci de l’arribada a una nova estació,
molta
gent, com si fos una molla, es posa d’en peus i comença a recollir maletes.
A
través de les finestres es veuen les andanes plenes de persones que es mouen
i
alhora sento el seu brunzit, sembla un trencaclosques on tot es mou i torna a
lloc, molta gent que sembla que sàpiguen on van, ho saben?
A
través de les finestres veig com un avió alça el vol, ben segur ple de gent cap
algun lloc
I
alhora sento que per fi estic sol, ningú ronca al meu costat,
agafo
un llibre i... el viatge continua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada