El cruixir de les imatges intuïdes pel meu cervell

em fan estar despert i amatent

sembla que tot està en silenci però resta al mateix lloc.

Res no s’atura

si no nosaltres restem quiets el món ens deixa fóra

i esdevenim absolutament des ubicats.

En mig d’aquest brogit

a moments a penes perceptible

resto actiu, atent i molt observador.

El crit és digne, però el silenci també

cal aturar la bogeria i assumir l’equilibri

com una forma valenta de crear positivitat.