Fa sol, és febrer i el dia és clar

Fa sol, és febrer i el dia és clar,

he estès la roba rentada perquè s’eixugui

m’agradaria poder-hi estendre al costat la meva ànima

està eixuta i cansada.

Fa sol, és febrer i el dia és clar,

sento en l’aire proclames de llibertat i respecte

plenes de falsedat i cinisme

de persones públiques que pretenen robar-nos la història.

Fa sol, és febrer i el dia és clar,

visc en una terra que ha desplegar les seves robes als prats

però les suposades autoritats han dit que el sol es nega a deixar eixuta la nostra roba mentre nosaltres veiem, i constatem, que hores d’ara està gairebé seca.

Fa sol, és febrer i el dia és clar,

a la pregunta de perquè no podem estendre la roba al prat

ens responen que el sol és seu i no ens pertany

mentre nosaltres observem que el sol ens pica l’ullet.

Fa sol, és febrer i el dia és clar,

i pel nostre prat hi passegen persones amb un somriure

que porten la roba seca, perquè el sol l’ha deixada eixuta

seguim sentint amenaces però deixem la nostre roba estesa al prat.