Tenia el cos de la dona davant seu

Tenia el cos de la dona davant seu

estirada sobre aquella taula asèptica

era un cos espectacular que podria ara mateix estar provocant luxúria.

Ell, despert, amb el bisturí a la mà

ella, allà estirada, apunt de rebre una intervenció

sent el seu cos la caixa de vellut on es guardava tots els seus records.

Ell sabia de l’enorme patiment i dolor de la dona que tenia davant

se li posava la pell de gallina en recordar el que ella li havia confessat feia poc

que la mort li semblava una aigua mansa on poder reposar definitivament.