Les pedres amb els temps es deterioren

però es mantenen fermes.

Els homes amb els segles fan veure que freturen

però continuen igual.

La natura evoluciona,

l’home no entén res, i

a cada època crea els seus esclaus

per estúpides necessitats de poder.

El cel, les estrelles, la lluna, el vent

ens regalen la seva espontaneïtat

i els homes responen a canonades

carregant-se l’equilibri natural de l’univers