l'obrador

Va posar la clau al pany, va donar dues voltes cap a l’esquerra i la porta de l’obrador es va obrir. El primer que va fer, fins i tot abans d’obrir el llum i les persianes perquè entres la llum, va ser engegar l’equip de música – va sonar “Power” de Marcus Miller-. Amb aquesta música animosa va anar obrint les persianes perquè la llum donés de ple sobre el taulell que hi ha havia al centre.

Seguint aquell ritme, mentre l’olor de la farina, de l’oli, de les espècies... penetraven per les seves narius anava posant tot en ordre per a poder començar la feina. Volia començar el dia amb un ritme tranquil però no perdre el temps. Calia servir una comanda al capvespre i el més calent estava a l’aigüera.

Un cop tenia sobre el taulell tots els ingredients per a fer la massa va decidir canviar la música per una més pausada. Ara va posar un CD de Winton Marsalis: “Blue interlude”. En aquell moment els sol donava de biaix on havia de treballar, calia apressar-se aviat faria calor i fóra bo que la massa ja estigués descansant. Així que farina, aigua... i a pastelejar per a fer la massa, ho feia mecànicament de tantes vegades que l’havia fet – podria fer-la amb els ulls clucs i de ben segur que li sortiria igual de bé, o sigui molt bé -Mentre anava donant-li, la massa anava espessint i prenent la textura que volia, li van venir al magí el records d’una excursió, on una nit van observar una pluja d’estels que la va deixar bocabadada. Repassava mentalment amb qui havia compartit aquell moment íntim i tan agradable: hi havia aquell vailet de la camisa a quadres, que no coneixia, la Rosa, tant xerraire i desbocada com sempre – va caldre fer-la callar- , una molt bona amiga amb qui havia tinguts tan llargues ei interessants converses – sabia escoltar quan calia i donar el seu parer quan era requerit, sempre molt prudent però atenta al que necessitaves d’ella – que es deia Maria. Tancar els ulls i veia aquell llac, aquella pluja d’estels d’una nit de temperatura molt agradable... de sobte torna a la realitat i es dedica exclusivament a la massa, aquesta vegada si es descuida, tot i que no havia deixat de feinejar amb les mans,  no s’atura quan devia i la pífia. Tenir que tornar a fer la feina hagués esta un destorb i un problema de temps, anava amb el temps just.

Canvi de música, amb més acció per a donar un poc de marxeta. Ara decideix posar un Cd de Pat Metheny, i va d¡aquí cap allà fent tot el que havia de fer fins a tenir la massa apunt per descansar. L’embolica en un drap de cotó net i l’entra la nevera, al prestatge d’abaix, uns 15 minuts. Mentre ha estat preparant totes les espècies i ha deixat macerant alguns formatges i verdures. S’asseu un moment en un tamboret, i sense adonar-se’n baixa pels graons d’un son irresistible i comença a respirar a fons amb els ulls clucs i els colzes recolzats en el taulell.

De sobte sonà un timbre, obrir els ulls i es preguntà on sóc, quina hora és, què faig... Reacciona i observa que és un so de la nevera, torna a la realitat, lentament s’acosta al frigorífic, l’obre i agafa la massa.