Algun neguit em corre per les venes
cal no confondre’s
estant passant coses molt greus
i estem massa tranquils a casa.
No és un tema d’edat
anem sobrats de benestar
la comoditat ens pot
sinó reaccionem se’ns menjaran.
Si no diem prou
d’una manera decidida i contundent
perdrem la llibertat, tot i no estar empresonats ,
nosaltres serem la nostre presó.
Sortim i cridem,
cridar és digne!
fem-ho, sinó no tindrem cap dret a queixar-nos
haurem permès que ens treguin la llibertat.
La llibertat no la regalen
va costar vides tenir-la
defensem-la com calgui
a cops si calgués.
Sóc pacífic
però no estúpid
ni cec
ni insensible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada