dimarts, 27 de febrer del 2018

Homenatge a Vicent Andrés



Érem a la terrassa, tombats brutalment sobre les rajoles,
els nostres cossos es fonien en una simfonia de plaer sense fi,
no volíem deturar aquella bogeria plaent.

Un cop alçats ella s’agafa a uns llençols blancs estesos,
en volia més i ho diu a crits, desitja ser enculada amb ferocitat,
tornem a estar per terra, els brams animals es senten fins al Vaticà.

No volem ser correctes, volem gaudir,
no volem ser burgesos i si ens senten ens és absolutament igual,
el nostre univers d’avui és exclusivament el plaer!

Entrem dins el mas, posem música estrident
i allà mateix al sofà la follia continua,
es tracta de treure fins la darrera gota de luxúria sense cap mirament.

Ella torna a jugar amb el meu penis, jo amb el seu sexe,
tenim ganes de que no s’acabi, i seguint la música continuem;
hores més tard ens despertem abraçats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada