El núvol

Aquell conjunt de gotes d’aigua, de color blanquinós

que es traslladava per sobre les cases i ela arbres

inspirava una pluja de sensacions.

Vaig tenir un calfred, notava els ossos freds

en canvi al meu voltant anaven amb samarretes de màniga curta

i els ulls de la gent reien.

De sobte, de manera inesperada

sento que algú em mira fixament amb un tímid somriure

que sembla convidar-me a dirigir-m’hi.

Accepto el repte, i torno un somriure lleu 

alhora faig un gest amb les espatlles a conseqüència del fred que sento

i retorno una mirada instigadora, provocativa.

Comença a ploure, els ulls del meu interlocutor somriuen més

jo tinc més fred, la humitat m’ha calat fins els ossos

però aguanto amb una mira expectant.

Ella resta colgada d’aigua, no li preocupa el més mínim

a mi el fred que sento em fa encongir el cos

però retorçat i tot li llenço una mirada desafiant.