Les paraules caminen per
les teulades
buscant el seu espai
perquè ningú prevariqui
amb elles
Les paraules caminen pels
boscos
cercant, com els rius, el
seu camí natural
perquè ningú les perverteixi.
Les paraules caminen per
les estrelles
escorcollant, sense
intermediaris,
perquè volen mostrar-nos
els nostres cossos.
Les paraules caminen pel
firmament
esbrinant entre elles com
situar-nos davant l'espill
per fer-nos avançar i esdevenir un poc savis.
Les paraules caminen per l’univers
sanglotant sense fi
perquè no volen devenir
objecte d’escarni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada