EL SALTATAULELLS

Aquell saltataulells, encarregat de dur els encàrrecs estava sorprès

a l’altre costat d’aquell meravellós taulell de fusta de pi

ribetejat per un llom de fusta de caoba

hi havia una dona amb uns ulls plens de sensualitat.

Al seu costat un home, elegant per la seva mirada

també trametia un sensualisme cultivat

com el raïm i el blat en plena expansió

al ritme d’aquella aigua beneïda que queia del cel.

I del vent que feia que volessin com l’au més sàvia i suggestiva

aquella femella amb aquell home ple de sensualitat al costat

creixia esdevenint una muntanya del tot atractiva pels homes

i deixava anar aquells efluvis que la fan irresistible.

Ni una paraula, el saltataulells havia obert els ulls com taronges

no volia perdre’s cap mirada , desitjava captar-ho tot al vol

el més mínim moviment d’aquells ulls

que per ell eren com el vent que t’acarona la cara en ple estiu.

Va sortir de la botiga primer l’home

després aquella dama misteriosa, sensual i atractiva

i en acabat  el saltataulells darrere que va observar

com ell i ella havien pres cadascú el seu camí sense dir-se ni un sol mot.