Era tractada com un
gallimarsot
per un home bròfec i
anfractuós,
senzillament la seva
personalitat no obeïa als standars.
Tenia una manera de fer
que no era freqüent
tot i que sempre, a la
seva manera, procurava no molestar
però el seu tarannà a vegades era d’unes formes un poc salvatges.
No era una dona
domesticada, tirava pel dret
anava cap on el seu
instint duia i a voltes
semblava la mar picant
violentament a la platja en un dia de tempesta.
Alguns dies semblava una
animal salvatge deixat en mig de la ciutat
esquerpa amb l’entorn que
no entenia i que sentia que l’agredia
i davant l’agressió
responia com qualsevol de nosaltres: defensant-se.
Les seves maneres de fer-ho
no eren formalment amables
però la seva suposada violència mai no era gratuïta
que contrastava amb la
seva gran capacitat de mostrar dolçor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada