Ofego les meves penes en la immensitat de la mar
allibero energia amb la mirada al cel ple d’estrelles al
capvespre
el meu món és la òrbita per on la meva ànima navega
el teu somriure son estels plens de llum en la nit.
La meva casa, una barca, navega pels núvols
amb les finestres ben obertes, per on corre l’aire
el embornals s’empassen l’aigua de la pluja sense
dificultat
i jo assegut a la bancada acollia tot aquell raig
d’energia que em regalava la natura.
La meva casa, una barca que vola
el teu somriure que ho omple tot
forma un univers enorme, ric d’estels,
un univers on la energia no té aturador, esdevenint font
de transformació.
La seva casa, un avió que camina per les muntanyes
on les ales jugant a plegar-se i desplegar-se com di
fossin triangles acolorits per Kandinski
els alerons es mouen com si fossin triangles blaus de
Picasso fent-se l’ullet
tot això mentre travessa valls, escala parets i trepa per
muntanyes.
La seva casa, plena d’energia neta
on he estat rebut amb els braços oberts
on he estat convidat a compartir llit i taula
on la generositat se m’ha mostrat de manera espontània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada