L’ombra era allargada

L’ombra era allargada

anava prenent formes: insinuava, mostrava, o... deia.

L’ombra tenia el seu ritme

a voltes trepidant, a vegades pausat; sempre acompanyava.

Les ombres que xerraven des de l’estenedor

sempre contaven històries.

L’ombra de la seva barba sempre era juganera i riallera

sovint es col·locava calladament entre les altres; sempre volia estar present!

Ell era el mag de les ombres

algun cop havien pres vida pròpia i s’havia esmerçat per reconduir-les.

Les ombres, a ell, li deien coses

ell les escolta i es torna més savi.

El diàleg entre el mag i les seves ombres és constant

hi ha dies que les somnia.

Els seus diàlegs són brutals,

a vegades incomprensibles pels demés humans.

Una tarda, des d’un balcó l’ombra del pis de davant,

era una ombra femenina, se li va ocórrer preguntar:

Entens aquests nens de la plaça?

i la seva ombra, tot movent-se al ritme del vent, va dir: brif, bruf, braf.

Dedicat al meu amic, el mag de les ombres

Inspirat a en David, evolucionat pel Lain i acabat pel Davant (o potser pel darrera)