De fons sona el viatge a Ítaca

Aquella dona feinera

És una dona feinera,

esqueixada i deformada de tant patir

Ella li havia comprat el primer vestit,

i a la nit el rebia amb un somriure.

Aquella dona feinera,

 era dura com el ferro i dúctil com l’alumini.

Aguantava grans fiblades

i seguia essent al seu costat.

Aquella dona feinera semblava que no hi era

però ell sense ella al darrere disminuïa molt.

Ella a voltes necessitava sentir-se acompanyava

i llavors ell MAI no hi era.

Aquella dona feinera