Des de la finestra que
donava al carrer
veia els núvols rogencs
del capvespre
al pati, que es veia des
de la finestra de darrera,
hi havia un pou
enllepissat.
Vora del pou, infants
jugant, i pel voltant ocells cantant
jo des la finestra de la
cuina, que restava just sobre
estava preocupat, mai
havia vist el pou tant enllordat,
no ho havia vist o no m’hi
havia fixat.
Anys jugant al jardí a la vora del pou, i mai n’havia fet esment
cal netejar-lo però com és
que els pares mai havien dit res?
és més recordo alguna
vegada haver-lo vist empolainat
llavors també traspuava
tanta brutícia?
Perquè, precisament avui,
any més tard em fixo en aquell pou
al que mai havia aturat a
parar atenció?
quantes coses, petites o
no tant petites, passen desapercebudes
al nostre costat.
Recordo l’avia, al balanci,
al capvespre com ara
que mentre cantussejava
una cançó
anava teixint un jersei pel
meu germà
quanta tradició, quanta
saviesa popular perduda i menyspreada.
A això en diuen
modernitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada