Somniava que estava nedant, apareixia una balena
que no era agressiva i m’abraçava
jo m’espantava, què volia de mi?
En aquell moment de possible tendresa em desperto tot
crispat.
La nit segueix, jo torno a dormir i em revenen imatges
d’un calamar en diàleg amb un peix espasa
en aquesta ocasió els entenc, el seu llenguatge no és gens
agressiu.
Em miren i em fan còmplice, jo bado els ulls com
taronges.
Somric, en aquell moment un núvol de sardines creuen
davant meu
no em fan ni cas i jo torno la mirada al calamar
que està enjogassat amb el peix espasa.
Jo nedo tranquil en aquell univers sense fi.
Ara, relaxat, el meu somni em porta a una fondalada
on tota mena de peixos van al seu aire sense molestar-se
ni tan sols es miren, uns mengen i altres juguen.
Tinc la sensació de que allà el que sobre sóc jo.
De sobte em desperto,
on sóc? què passa? quina hora és?
miro a costat i costat del llit, miro sota el llit tot
neguitós.
La foscor de la nit m’espanta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada