L’ametller ha florit a
mitjans de febrer,
és un dia gris
la seva olor penetra pel narius
i amb la finestra baixada
el cotxe s’impregna d’aquella meravella.
Aquesta grisor és un cant
reflexiu
cap endins però per a res
trist,
i tot plegat em transporta
a la música de Dvorak,
ahir vaig escoltar-lo en
concert.
La música s’agermana amb
la natura
jo camí de trobar mainada
per narrar contes
a aquests éssers que
sempre m’aporten molt
amb les seves mirades, les
rialles i els seus comentaris.
Torno cap a casa
travessant per camins plens d’ametllers
i jo estic cantant i rient
recordant aquell nin amb
la seva mirada plena de tendresa
taral·lejant alguns
fragments de la Simfonia del Nou Món de Dvorak
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada