M. A.

La llum que travessava la lluerna

m’encegava per un desfici d’amor.

La taula sota la claraboia

i jo assegut com a receptor d’aquell desfici inimaginable.

Aquella llum transportava més claredat que mil paraules

no l’haguera aturat ni un exèrcit sencer.

Aquella taula rebia un resplendor increïble

i el vent transportant la simfonia “del crec en tu...”

Aquella capacitat transformadora arribava d’un lloc molt potent: ella,

estant assegut allà vivia – com si ho estigues veient- que ella era en un lloc de molt especial

no sabia si esta vagant per Roma, el Vaticà té una energia molt potent

o voltant pels Andes del Perú, però era en un lloc transmissor d’una personal energia.