De les seves mans en
brollava una energia que dominava la fusta
del seu cap emanava un
dibuix de pulcritud i exactitud increïbles
i els seus ulls s’il·luminaven.
El seus ulls cantaven simfonies
que les seves mans domaven
i el seu esperit transformaven el quelcom
concret i harmònic.
La música l’empenyia a
continuar, fos la fusta verda o mig seca,
havia de tenir-la al punt
d’humitat perquè sonés com calia i
era aquí quan la seva
voluntat de ferro intervenia fins assolir la forma necessària.
Tota aquella energia perquè
la música ens marqués la pauta,
els sons que emetien
aquell instrument
que les seves mans, els
seus ulls i el seu cervell havien creat.
