La via del tren, en mig
del desert;
cap senyal de que cap tren
hagi d’aturar-se aquí.
Tres persones d’aspecte
fràgil, brutes
estan tombades, sembla que
esperin algun tren.
Un dels tres, una dona,
obre els ulls
la seva mirada és un tall
de glaç que travessa.
Em sento absolutament nuu,
desprotegit
l’únic escalf el tramet el
sentiment de llibertat que em suggereixen.
El calfred, fou com una
sageta que entra pel pit i surt per l’esquena
em va deixar paralitzat,
com una estàtua de sal de Sodoma i Gomorra.
Només puc moure els ulls,
la resta immòbil com una barra de ferro
què fer?, el cervell està
actiu.
