Érem a la terrassa,
tombats brutalment sobre les rajoles,
els nostres cossos es
fonien en una simfonia de plaer sense fi,
no volíem deturar aquella
bogeria plaent.
Un cop alçats ella s’agafa
a uns llençols blancs estesos,
en volia més i ho diu a
crits, desitja ser enculada amb ferocitat,
tornem a estar per terra,
els brams animals es senten fins al Vaticà.
No volem ser correctes,
volem gaudir,
no volem ser burgesos i si
ens senten ens és absolutament igual,
el nostre univers d’avui
és exclusivament el plaer!
Entrem dins el mas, posem
música estrident
i allà mateix al sofà la
follia continua,
es tracta de treure fins
la darrera gota de luxúria sense cap mirament.
Ella torna a jugar amb el
meu penis, jo amb el seu sexe,
tenim ganes de que no s’acabi,
i seguint la música continuem;
hores més tard ens
despertem abraçats.
