El
temps s’esmuny entre els dits
és
com aquella trepadora que t’atabala perquè et deixa sord
és
com entrar en un túnel negre, que un cop dins no saps cap on dirigir-te.
El
temps no entén de raons però sovint et posa davant del teu mirall
és
el moment, sovint un moment molt dur, que enfronta el desig amb la realitat
és
el moment que el desig i la raó no sempre es troben.
El
temps, a voltes, és la fulla de la tardor caient cap el terra
és
també aquella barra de ferro colat, pesada, que t’ha deixat una dura senyal
és
també aquella pomada natural que cura la pell i dóna saviesa.
El
temps pot esdevenir el nostre mestre amic
aportant-nos coneixement
és
aquell company de viatge que creuades algunes etapes t’empeny a ser autèntic
és
aquell company de viatge que cap a la fi de la cursa t’empeny a ser tu mateix.
