dijous, 22 de desembre del 2016

La via del tren en mig del desert





La via del tren, en mig del desert;
cap senyal de que cap tren hagi d’aturar-se aquí.
Tres persones d’aspecte fràgil, brutes
estan tombades, sembla que esperin algun tren.

Un dels tres, una dona, obre els ulls
la seva mirada és un tall de glaç que travessa.
Em sento absolutament nuu, desprotegit
l’únic escalf el tramet el sentiment de llibertat que em suggereixen.

El calfred, fou com una sageta que entra pel pit i surt per l’esquena
em va deixar paralitzat, com una estàtua de sal de Sodoma i Gomorra.
Només puc moure els ulls, la resta immòbil com una barra de ferro
què fer?, el cervell està actiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada