Rutina

Havia xerinola al carrer, era a tocar del 15 d’agost, i com en molts altres pobles aquell dia estaven de festa major a la seva vila. De bon matí – cap allà a les 7 – havia sortit a fer una passejada, li agradava veure despertar el dia i observar com el personal anava donant vida a aquella contrada; a més per la seva mala circulació – que sobre tot afectava a les seves cames -  li anava molt bé.

Estava tristoi perquè aquell estiu havien succeït coses que l’apanaven, una vegada més havia observat que els instints del ser humà, com a individualitat, sovint són molt baixos. Les ànsies de poder, sigui en l’estadi que sigui – sovint quan es tracte de nivell baixos o mitjans aquest es manifesta  amb formes molt més agressives i desencertades - , les necessitats de ser vist, de ser aclamat, aplaudit, ... fan que les persones actuem de maneres molt desencertades i incoherents. Tot això li passava pel cap aquell matí d’agost caminant sota un cel blau i amb una brisa que acaronava les seves galtes, de sobte va veure un ocell que el va entretenir amb el seu vol plàcid anant d’arbre en arbre.

-          Bon dia, li va dir una passavolant.

Però ell no va respondre, no pas per despit ni per mala educació, sinó perquè no l’havia sentit degut a que anava encaboriat amb les seves coses.

Un altre vilatà, que anava amb el seu gos que lladrava, també el va saludar. Aquest cop si que va respondre ja que l’animal l’havia deixondit i  retornà a la realitat d’aquell moment. Demanà disculpes del seu capficament i xerrar una estona.

Minuts més tard tornà a caminar i es dirigí al forn, li agradava comprar el pa quan la botiga encara feia l’olor del for de llenya, aquell pa li semblava una delícia.  I com estava fet amb llevat mare  a més de ser molt bo li durava més. Amb el pa sota el braç va anar cap a casa. Obre la porta i va directe a la cuina, cafetera en marxa, mentre es prem un suc de taronja amb llimona, es torra dues llesques, treu embotit i tomàquet de sucar de  la nevera i pren el vi negre. Ho posa tot as la taula i tan prompte el cafè està fet l’aboca a la tassa amb una mica de llet i a esmorzar s’ha dit.

Una volta ha acabat retira tot de la taula, una dutxa, es vesteix i surt al carrer cap a la feina, que tot i ser mes d’agost li tocava anar-hi. Ell, així li agradava, solia fer les vacances al mes de setembre. Aquesta rutina del matí el feia anar cap a la feina amb energia i l’ajudava molt a passar les males estones  i treure’s cabòries del maginet.