veig la cortina de gotes daurades davant del fanal
el riu de l’aigua pel carrer s’emporta les energies
negatives
i el vent aireja les cases, no fa tanta calor.
L’espetec de les gotes en xocar a terra trenca el meravellós
silenci de la nit
però ho fa de manera harmònica creant una simfonia
natural
que acompanya plàcidament el dormir al llit
i ens empeny cap una respiració natural i relaxada.
Els llops no udolen, estan en la seva calma també
la muntanya i els prats no es queixen
reben la pluja com el gran manà
i els camins son transitats per l’aigua que empren les
seves rieres naturals.
L’aigua és vida, és sensibilitat, intuïció
l’aigua és coneixement, descoberta
l’aigua és percepció i proposta
l’aigua és un bé que l’home ha de preuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada