Les branques gemegaven
igual que el meu cervell em turmentava,
tot era un gruix de
moviments inesperats
i gairebé agressius.
Els llits dels rius
baixaven plens d’aigua
amb una força inusitada,
em produïa sorpresa per imprevisible
i del tot incontrolable.
Aquella pluja abundant
allà dalt de la muntanya
em mostrava quan indomable
és la natura,
s’apoderava del meu cor
i feia cantar amb una
estranya i encertada afinació.
El migjorn empeny la barca
a alta mar
els peixos van boixos amb
aquelles corrents,
aquella energia natural
per mar i aire em descol·loca
i em produeix por perquè
ni ho sé valorar ni digerir.
Quant desconeixement tinc
de l’entorn
quanta ignorància de la
natura,
o sigui de nosaltres
mateixos
i del que hem provocat.
Els homes sovint em fan
por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada