divendres, 1 de març del 2019

L'home esllanguit


   
Em mirava aquell home esllanguit,
com havia perdut amb els anys!
però els seus ulls seguien rient.

Mentre el meu passeig per la platja
sentia l’oreig  que provocava remolins a la mar
recordava la vitalitat que sempre havia tramés aquell home.

La seva faç contava quan dura havia estat la vida per ell
però el seu tarannà vital ens mostrava com havia sabut gaudir
a cada instant del plaer de les petites coses.

Tenia poques coses i menys diners
però alhora regalava saviesa a aquell que volgués compartir-la
era l’home senzill al que tant podíem agrair la seva generositat.

Mai va queixar-se del seu infortuni,
va acceptar que allò era el que li tocava viure
i ho va transformar en un somriure constant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada