Ha vingut,
ha marxat,
després he plorat.
Els ulls miraven a l’infinit,
només veien una paret de
ciment negre,
ara ja ni puc plorar.
Vaig al llit,
no dormo, no descanso, ...
tinc el cos com una barra
de ferro.
Escolto el cor,
bombeja a tota velocitat, ...
aviat explotaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada