Per les meves venes hi corre pólvora
i per les ninetes dels meus ulls estrelles de colors.
La nit fumeja mentre es va endormiscant,
de lluny se sent una música suposadament ballable.
El foc fa màgica aquesta nit
però sovint la estultícia la converteix en vulgar.
Mentre acoto el cap al coixí – són les 3 de las matinada-
encara sento alguns petards.
Si, la coca, el cava, l’entrada d’estiu
està molt bé però sense la necessitat de convertir-la
en una nit de follia per obligació,
bona excusa pels joves però pels no tan joves...
En el nostre imaginari aquesta nit cremem
els mobles, les portes velles de fusta,... que ens volem
treure de sobre.
Però avui, amb la estretor galopant,
ens volem treure de sobre els mobles?
La fogata és un bon moment per esbandir
les bestieses del cervell i deixar-les marxar amb les
flames.
Que el foc pugui ésser `per a nosaltres purificador
i cremador de diferències de tantes diferències estúpides
i superficials que ens envolten.
Que la energia del foc ens enlaira cap a les estrelles
i que aquest viatge ens faci tornar renovats de debò.
Que aquest inici d’estiu amb els dies llargs sigui alhora
també
l’inici del nostre retrobament personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada