Veient aquella imatge els ulls se li van afuar

Veient aquella imatge els ulls se li van afuar,

resta immòbil / glaçat. El seu cor s’havia encongit

i la seva ànima s’havia ennegrit.

Aquest cos camina pels carrers de la ciutat,

camí de casa. No veia ningú,

es sentia com únic vivent en mig d’un desert.

Els fanals li semblaven arbres,

les fonts roques dissecades,

les persones ocells volador que molestaven.

Així va anar creuant i illes i més illes de la seva ciutat,

caminava com un autòmat,

mes fred que qualsevol robot.

Un esgarip, de so metàl·lic estrident el va fer reaccionar,

va caminar encara més mecànicament,

en entrar a casa va obrir la llum – l’interruptor del costat de la porta-.

L’endemà de bon matí va obrir els ulls,

sentia com si un gran pes l’hagués aixafat,

quina hora era, on estava, què havia succeït?