No t’imagino rere la porta,
el palau del teu cos té les finestres obertes.
No t’imagino rere la porta,
i encara menys que llencis la claus de la porta barrada.
Obre finestres, obre portes
surt i camina.
Obre finestres, obre portes
no facis que els records siguin murs.
Crea corrents d’aire,
fes del present un gran vol.
Crea corrents d’aire
I aterra al món dels sentits.
Llença les claus al riu,
deixa la casa oberta.
Llença les claus al riu
i que hi entri aire renovat amb tota la seva energia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada