Obro la porta,
l’espai és net, sense mobles
sona el telèfon,
el busco amb la mirada
allargo el braç
per a despenjar
no hi arribo, la
mirada m’empeny cap a ell.
Si, digues,
no reconec la veu
però m’embolcalla
escolto activant
totes les cèl·lules del cervell
giro el cap
mirant-me el pit.
La veu em captiva
però és negre
perquè em crea neguit
em trobo mirant
ara al sostre ara a terra
tot i que estiro
el coll no la trobo.
Per on s’escapa
que cap cèl·lula pot detenir-la
per quina esquerda
defuig ser vista
la tindré darrera
i mai podré veure-la?
quin color té,
quina forma té. Es transforma?
Obro el ulls i
l’habitació està a les fosques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada