Al fons del pou hi havia la resposta
era plé d’aigua i tenia molta profunditat,
calia capbusar-se travessant aigües tèrboles
vèncer la por de l’espai
desconegut.
Com si fos sobre el
brescat trepitjant raïm
però restant a la
superfície del pou
llucant al fons fixament,
per si travessant aquelles aigües tèrboles
veies quin era el garbuix de la seva ànima.
Sentia com si la seva
ànima havia esdevingut un pou sense fons
era impossible intuir d’on
brollava l’aigua
era indestriable que
succeïa en aquella profunditat desconeguda
formava part d’ell, i era
el seu gran ignot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada