No s’esmena la vida ja viscuda

Fuig d’aquí, fuig d’aquí. Em lligues els peus a terra

necessito emprendre el vol, com si fos un ocell en cerca de menjar,

ni que sigui volant a ras de terra necessito albirar nous horitzons

                                   i no sentir-me au de carronya.

No vull mirar enrere, massa dolor

jo sóc la meva detestable gàbia quan els sentits fan mal ,

freturo l’aire que empenyi la vela de la meva barca

i deixar-me guiar pel vent en aquesta nova travessa.

La follia del vent fa embogir la meva barca

            jo demano a les meves vels que aprofitin la tramuntanada d’aire, 

i que es deixin endur per a veure a quin port em guien

allà recomençarà el meu nou viatge.