LA NOSTRA DIGNITAT NO TE PREU

Els ulls em ploren, mostren tota la meva indignació

cada llàgrima és la germana bessona d’una gota de la pluja

Volen que tingui el cor ple de negror,

com si fos carbó.

Volen que la por a un accident em deturi i no surti de casa

per si em cau un balcó a sobre i em mata.

Es creuen que la por en forma d’amenaça de presó

 farà que no sentim, que no pensem, que no desitgem!

Ens volen parits pel seu patró: dur, de ciment, de ferro roent

ens volen engabiar sent a dins de casa sense que la música ens emocioni.

Es creuen que poden, ho intenten a fe de Déu!,

 fer que tots pensem com a ells els interessa.

Però s’han oblidat que som persones, que tenim dignitat

s’han oblidat – no els interessa gens!- que als pobles no se’ls pot trepitjar

i després fer-los callar. NO SOM ELS SEUS ESCLAUS!

la nostre dignitat personal no te preu, NO ES COMPRA NI ES VEN!.

Trobem-nos, cantem, ballem, riguem

que sentin el nostre alè darrere el seu coll.

Que visquin, vegin, sentin que som molts milers

i que els falta els més important, aprendre a dialogar.