Es tanca la porta del ahir
pujo l’escala, obro la
porta
recorro el llarg passadís
i a la fi d’aquest hi ha una finestra voladissa
que dóna a un pont.
Travesso el pont
i em llenço a l’aigua
nedo i entro en una cova
una de les seves grans galeries
té en un costat, mig amagada
una porta de ferro, la
obro i pujo unes escales.
En acabar els graons hi ha
un gran espai amb un sostre de fusta
trobo unes escales de
fusta vella, les pujo
l’aigua fa estona que ha
desaparegut,
veig cortines negres i
vermelles i sento un soroll difícilment audible
travesso l’espai i resto,
tot sol, en mig de l’escenari del teatre d’òpera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada